teratògens (causen defectes de naixement). Un litògen, per
contrast, atrau litigis "
Kenneth (1999), pàg. 28
"Les bones ciències, com Déu, el patriotisme i la bandera, són
Dispositius retòrics dissenyats per ser impossibles
discuteixen contra: dispositius que sovint s'utilitzen en absència de
un bon cas sobre els mèrits "
Epstein (1996), pàg. 256.
ara mateix -vaig continuar-, quan em sento parlar
d'aquesta manera, tot això de Freud em sembla ..., no sé,
una completa tonteria.
-És pura xerrameca. Pitjor encara: és abusiu. fa que
teus pacients s'allunyin de tu.
-Però Zoe ha tornat. I la teoria encaixa
perfectament.
-Per això és una merda: perquè encaixa. els éssers
humans són tan enormement complexos que
qualsevol teoria encaixa. Però, a l'encaixar, la teoria
exclou seva complexitat, de manera que et fa
perdre el 'humà' que hi ha en ells. Les teories que
encaixen exclouen altres teories, i per tant no
serveixen. Com les religions que exclouen altres
religions, que prediquen la pau, que condueixen a la
guerra. El que encaixa no serveix. I el que encaixa
perfectament és el que menys serveix. "
Shem, Samuel (2000) Muntanya Misèria,
BCN: Cercle de Lectors, pàg. 417.
Pròleg
La necessitat d’escriure aquest treball es remunta al darrer any de la
carrera, quan vaig decidir-me a efectuar un anàlisi sobre la resolució dels
problemes epistèmics sorgits durant les controvèrsies científiques, emprant
com a cas d’estudi la sacarina. Aviat vaig comprovar que si bé les
controvèrsies constituï en un moment fascinant de la dinàmica científica, els
models d’anàlisi d’aquestes eren del tot insuficients i fragmentats. Ja tenia
davant meu, i sense proposar-m’ho, el tema de Tesi Doctoral: la creació d’un
model d’anàlisi de les controvèrsies científiques, que fos útil per a qualsevol
investigador de la ciència i que donés compte de les profundes
transformacions que han patit les disciplines científiques durant el ja extint
segle XX, i que es manifesten plenament en el recentment estrenat1 segle XXI.
El treball filosòfic s’havia de cimentar en un cas històric prou
documentat en profunditat com per a justificar les meves idees, de manera
que l’elecció del cas mundialment present de la sacarina, un edulcorant de
dubtoses propietats cancerígenes, era una opció prou interessant, i encara
més quan un dels únics fabricants europeus es troba situat a deu minuts del
meu despatx de la Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, qui no
ha pres o no coneix algú que consumeixi sacarina? La quotidianitat de la
substància en la nostra societat significava un alicient més per a entendre com
una controvèrsia teòricament allunyada per qüestions d’espai i nivell d’anàlisi,
pot arribar a formar part del dia a dia de qualsevol persona del nostre entorn.
Sense anar més lluny, hom pot trobar sacarina en qualsevol bar o restaurant
de les nostres contrades, incloent-hi el del bar de la Facultat de Lletres de la
UAB. Vaig posar fil a l’agulla més espantat que cap altra cosa davant la
magnitud de les àrees en les que m’havia d’introduir, i aviat la meva base de
dades, ampliada a cop de fotocòpia rere fotocòpia per desenes de
biblioteques i centres de recerca, contenia les claus per a analitzar i
desenvolupar el model teòric inicial. La meva tasca, més propera a la d’un
detectiu que a la d’un filòsof, era al mateix temps estimulant i descoratjadora.
L’emoció de saber cada cop més sòlid el marc teòric de les meves idees a
mida que els documents anaven encaixant, contrastava amb la consciència
de l’abast documental al que m’enfrontava: un polèmica mundial requeria
un anàlisi mundial, i encara era més complicat quan considerava el lapse
temporal del meu estudi: des de finals del segle XIX fins els inicis del XXI. I cal
reconèixer que durant aquest període han succeï t moltes coses fonamentals
per a l’evolució de les nostres societats i de la ciència contemporània. Puc dir
que vaig anar sortint-me’n de tot plegat, encara que sempre amb el dubte
respecte la profunditat de l’anàlisi requerit per a cadascun dels aspectes que
tenia en ment, ja que un treball multidisciplinar requereix una bibliografia
multidisciplinar. Inesperadament, durant el complex anàlisi del cas, el cercle
semblà tancar -se quan realitzava part de la meva recerca a la Universitat de
Harvard, la primavera-estiu de l’any 2000. Mentre estava tot just començant
una petita excursió als parcs de Boston, vaig llegir astorat la portada del diari
de l’individu que seia davant meu al petit tramvia que ens duia a les afores de
la ciutat. El Boston Globe, amb la portada d’un color tan blau com el que
esclatava per les finestres del tramvia mentre anava renquejant damunt els
seus bastons metàl·lics per un maig plet òric, anunciava que el govern estava
considerant d’acceptar novament la sacarina dins les llistes de substàncies
segures per a ús comercial. A inicis de maig, el National Institute of
Environmental Health publicà el 'Ninth Report on Carcinogens' en el que
considerava la sacarina com a no-cancerígena, tornant-se a obrir la porta per
a una aprovació definitiva als Estats Units. Aparentment, semblava que assistís
a la fi d’una controvèrsia de mes d’un segle de duració, i que tot tornava a la
normalitat.
Res més allunyat de la realitat. Com veurem al llarg de la Tesi present,
aquest fet clausurava un dels múltiples aspectes que configurava la polèmica
al voltant de la sacarina, els quals em disposo a detallar en els propers
capítols d’aquesta tesi, una obra que m’ha posat a prova, i que hauria de
posar també a prova algunes de les idees de la comunitat a la que, amb tot
el respecte, m’adreço per primera vegada.
Introducció
La Tesi Doctoral que tens a les teves mans és el resultat del treball
realitzat durant un període de cinc anys, durant els quals he intentat trobar
algunes respostes a la multitud de problemes que conflueixen en l’anàlis i
filosòfic de la ciència.
Seguint una línia de recerca epistèmico-social que troba les seves arrels
en l’obra kuhniana i cristal·litza en els àmpliament denominats ‘estudis de
Ciència, Tecnologia i Societat’ (CTS), els quals sotmeto a revisió, la meva tesi
considera l’anàlisi de les controvèrsies científiques com un moment clau a
l’hora de comprendre el funcionament de la ciència i la seva dinàmica de
canvi. Les controvèrsies científiques són moments crítics habituals en el quefer
de les diverses ciències, en certa mida són la qüotidianitat en la ciència,
alhora que moments fràgils on els diversos nivells de decisió i participació
epistèmica poden ser dibuixats a partir de casos històrics reals. I és que la
recerca de models teòrics no pot partir de ments brillants però tancades al
procedir real de la ciència, a la seva història. I fins i tot en aquest cas, no
resulta una tasca agraï da ni senzilla la de desbrossar el paper de cadascun
dels participants en les controvèrsies.
La meva tesi pretén emprar un cas històric, el de la sacarina, que
engloba un lapse temporal extens, diverses localitzacions geogràfiques, i que
assisteix a l’aparició de nous fenòmens socials i tecnològics que modifiquen la
relació entre els diversos nivells d’interacció social. Les controvèrsies
científiques contemporànies i, en certa mida, les anteriors, estan fortament
influenciades per la societat civil (categoria que jo considero completament
imprescindible en els anàlisis CTS, i que ha estat àmpliament menyspreada per
una pretesa manca de paper epistèmic), la ciència industrial i els medis de
comunicació, àrees totes elles que incideixen en el disseny de la ciència
reguladora i la recerca científica que es pot denominar com a ‘bàsica’.
Així, tenim delimitats uns quants nivells en l'anàlisi de controvèrsies
científiques: la societat civil, la ciència industrial, la ciència reguladora (que
inclou la ciència bàsica) i els medis de comunicació. L'aportació de la societat
civil – que jo denominaré, dins un model global d'anàlisi de risc os, com a
‘exposició als riscos’- ha estat considerada com el d'una força important al
definir la tendència en el consum dels productes de la ciència industrial,
encara que no a nivell epistèmic, idea que si bé podia ser considerada vàlida
a inicis de segle per part dels positivistes lògics, ha trobat la seva refutació
durant el transcurs del segle XX. L’emergent concepte de classe, unit al canvi
de règims governamentals en la major part del món, l'aparició d'indústries
amb una forta inversió en recerca tecnològica i la creació i difusió universal
dels medis de comunicació (ara ja globals), han provocat que les relacions
entre la ciència, la tècnica i la societat hagin estat modificades radicalment.
Els interessos de la societat civil, més organitzada i informada que en qualsevol
altra època de la història, produeixen canvis epistèmics en la recerca
científica quan tenen suficient poder (econòmic - de producció, de consum-,
d’intenció de vot, de suport al poder existent) per a modificar l’evolució de la
recerca.
El model d’anàlisi CTS de controvèrsies que proposo té diverses utilitats,
essent la més important la de proporcionar un mapa conceptual que ajuda a
clarificar i delimitar el paper dels diversos agents que participen en una
controvèrsia científica, manifestant la societat civil, la ciència industrial i els
medis de comunicació un paper més important que en els anteriors models
d’anàlisi, la major part dels quals manifesten una particular tendència a la
18
confusió dels nivells social i científic. Alhora, el meu estudi proposa una
atenció especial no tan a la clausura de les controvèrsies, com ha estat
habitual fins al moment, sinó a l’origen de les mateixes, moment en el qual es
poden advertir amb prou nitidesa els seus diversos nivells, i l’evolució gradual
d’aquests. Així doncs, les controvèrsies se’ns mostren com processos dinàmics
en els que existeixen diversos sub-nivells que poden considerar-se en molts
casos com a noves controvèrsies i que donaran pas a d’altres controvèrsies,
tan a nivell social com científic. De tot això se segueix que en un moment
determinat de l’anàlisi teòric ens trobem davant la necessitat de parlar de
‘camps de controvèrsies’, i no pas d’una única controvèrsia. Igualment,
aquesta afirmació ens porta a admetre que l’anàlisi hab itual de la clausura de
les controvèrsies científiques com a processos més o menys lineals no poden
ser mantingudes sota la nova evidència: la clausura de controvèrsies no és un
fet merament epistèmic ni d’única lectura. El canvi científic es produeix a
partir de l’existència de controvèrsies científiques abeurades en antigues
controvèrsies residuals, i en la inserció i desaparició contínua d’altres, essent
considerada habitualment una d’aquestes darreres com la fi de la polèmica.
La Tesi és un intent ambiciós d’aportació d’un model d’anàlisi i
comprensió de les controvèrsies científiques i del mateix fer de la ciència, que
es fonamenta en les dades d’un cas històric de gran riquesa i que és alhora
paradigmàtic d’altres possibles que es poden emprendre a pa rtir del model
inicial. Hauria estat una opció arriscada la de recórrer a diversos casos històrics
per tal de justificar el model teòric, ja que si bé aquest podria demostrar la
seva major aplicabilitat, perdria en capacitat de justificació dels seus principis.
Encara més, la concepció diacrònica i evolutiva (dels agents que participen
en una controvèrsia o, més aviat, en un camp de controvèrsies) intrínseca al
model que aporto no és una estructura tancada que hagi de respondre amb
precisió a qualsevol cas anterior o per venir, sinó que és més aviat una matriu
conceptual en la que la comprensió del que implica fer ciència i les seves
relacions amb d’altres nivells possibiliten i exigeixen l’obertura i creativitat dels
nous estudiosos de la Ciència, la Tecnologia i la Societat.
La Tesi consta de dues parts molt diferenciades, basades en una
proximació teòrica, en el primer cas, i d’una de descriptiva, en el segon, a més
d’un corol·lari final. El capítol 1 i 2 conformen el marc teòric des del qual
partirem per tal d’analitzar una controvèrsia científica que fa d’estudi de cas
il·lustratiu, el cas de la sacarina. Aquest primer apartat manté una estructura
conceptual en forma de cascada que comença per la consideració del
canvi científic, i passa pels estudis de Ciència, Tècnica i Societat, condueix al
paper espistèmic de les controvèrsies i acaba abocant al problema de l’anàlisi
de riscos. El primer capítol situa la Tesi dins el marc concret disciplinar CTS al
que pretén aportar nous elements. El capítol segon està dedicat a l’anàlisi de
riscos, en tant que activitat interdisciplinar que requereix d’una major precisió
en els seus anàlisis. Per això, he considerat necessari ampliar i delimitar alguns
dels conceptes necessaris per a dur a terme aquesta activitat teòrica.
Els capítols 3, 4 i 5 consisteixen en el desenvolupament descriptiu del
cas escollit, passant per la història de la sacarina (capítol 3), la descripció de
la metodologia científica emprada al llarg de la controvèrsia (capítol 4) i els
problemes tècnics i teòrics presents i originadors d’aquesta (capítol 5). En
aquesta tasca descriptiva existirien dos nivells més: un primer que analitza la
controvèrsia en tota la seva globalitat, i un segon que estudia únicament la
controvèrsia pròpia de la comunitat científica: biòlegs, matemàtics,
epiodemiòlegs, estadistes o metges. He cregut necessari indicar que ambdues
controvèrsies estan íntimament comunicades però també indico la necessitat
de reconèixer l’existència de nivells diversos en l’anàlisi de les contro vèrsies
científiques, essent el nucli més important la pròpia recerca científica. Degut a
l’ús de termes que no sempre són de la comprensió d’un lector habitual de
treballs d’aquest tipus he inclòs l’Annex 1, on es pot trobar un glossari dels
conceptes més tècnics de la descripció científica.
El darrer capítol, el sisè, és el corol·lari final, la reflexió general respecte
la validesa del model aportat a la llum de la descripció del cas. Al mateix
temps, em plantejo el paper de la filosofia de la ciència davant l’anàlisi de les
controvèrsies científiques i la presència cada cop més accentuada de la
societat civil en les controvèrsies científiques. Un marc ètico-operatiu s’obre
davant la tasca difícilment neutral de l’anàlisi de la ciència.
En darrer lloc acompanyen al cos central de la Tesi diversos apèndixs,
els quals contenen informació sobre aspectes colaterals de la historia de la
20
sacarina o el risc que tal vegada no podien ser inclosos en el gruix narratiu de
la tesi al haver alentit excesivament la seva lectura però constitueixen una font
d’informació que calia tenir en compte. El primer Annex conté un glossari
tècnic, com ja he indicat anteriorment. El segon recull sense ànim exhaustiu
una munió de termes expressions i dibuixos entorn la sacarina, Durant el
transcurs d’una polèmica tan estesa històricament i social, ha donat temps a
l’aparició d’una imatgeria al voltant d’aquesta substància, la major part de les
vegades negativa. Expressions, textos i imatges sobre la sacarina estan
recollides en aquest apartat. L’Annex 3 conté textos sobre els riscos que no
podien ser inclosos en el discurs general de la tesi però que recolzen els
apartats de la percepció social dels riscos. Finalment, la bibliografia general
conclou el treball de Tesi Doctoral.
Mataró, 12 d’octubre de 1999 - 5 de març de 2002
No hay comentarios.:
Publicar un comentario